13 jun. 2010

-dedicatòries

et dedico una muntanya, et dedico s'alcadena... ella et fermarà a mi fins a la resta dels teus dies... miris allà on miris, a la carretera, des de casa teva... sempre es miraran als ulls aquests dos puigs... alaró i l'alcadena..., amants impossibles, separats per l'aire que respiren, immobilitzats per la seva fortalesa i arrelament al lloc on pertanyen... et dedico una muntanya perquè sempre tenguis present que les persones, totes, tenen el seu racó on viure per sempre, ja sé que no som una fada, ni una princesa però si aconsegueixo travessar els teus dies sense fer-te mal, sense fer que m'odiis per les meves paraules o decisions... vull que em trobis ràpidament i et tranquilitzis mirant al cel, mirant l'alcadena... vull que si la guerra t'enverina la sang... trobis la pau en aquests dos enamorats que a tothora es miren, que a tothora es diuen que l'un sense l'altre no poden viure... són muntanyes que es prometen la lluna des de el principi dels temps, que no sempre s'han estimat de la mateixa manera però que saben que es necessiten i quan alaró ho dubta... l'alcadena li envia, un núvol, a dir: -no em deixis sola en aquesta vida-

No hay comentarios:

Publicar un comentario

palabras