24 feb. 2010

-el paradís perdut

gairebé no queda res del paradís, ningú hi ha tornat a posar-hi noves plantes, els cables , les fulles seques, una verdor trista s'ha fet amb el jardí que un dia vàrem descobrir. aquest paradís orfe de nosaltres, erm de mans amigues i acurades, s'ha deixat perdre. l'abandó n'ha mutil·lat l'encant però els horabaixes una mica més llargs li donen hores de visita, una mica de compassió pel que va ser i ja no és.

3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Gairabé ensumo la flaire llunyana dels records.

    ResponderEliminar
  3. hi ha records que s'esvaeixen, d'altres que es transformen, d'altres reprenen força en el present, olors, colors, textures, sabors...

    ResponderEliminar

palabras