11 feb. 2010

-carnisseria

escorxant el meu cor per a vendre'l per peces, per si així en trec un petit benefici que em permeti donar-me uns anys de treva, cada bocí és una besada tendra, una abraçada densa, un sospir, una tremolor intensa. no he embrutat res, mai hi he deixat passar la sang, per això sobrevisc sense saber si en algun moment podré tornar a recompondre'l. aquest cor sempre ferm, incapaç de bategar però desirós de fer-ho. qui sap si un dia en sabrà de viure tot sol, sense l'abric dels teus esguards en mans d'algun predador. escorxat de viu en viu, no he esperat a que es morís l'esperança, crec que l'he morta en la primera ganivetada.

2 comentarios:

  1. Però pot arribar aquell dia en que el teu cor necessiti tornar a bategar, i llavors, com l'entregaràs tan trencat? No perdis l'esperança!

    ResponderEliminar
  2. és millor així, que no bategui, cada cop que ho intenta, es trenca. i ja ho diuen mentres hi ha vida hi ha esperança.

    ResponderEliminar

palabras